¿Saps què és l’ABC del vi?
L’ABC del vi no és el diccionari de varietats autòctones. Pero repassem! Picapoll, Pansa Blanca, Subirat Parent, Trepat, Xarel·lo, Parellada… Us sonen? Ho haurien de fer, són algunes de les nostres varietats catalanes!
Et dóna la sensació que a tot el món vinícola es planten les mateixes varietats? Pobre de tu, si Riesling o Pinot Noir et sonen més que Sumoll o Garnatxa.
Les varietats internacionals són ventes quasi assegurades, atès que bona part del mercat identifica el tipus de vi pel nom del raïm.
Aquestes varietats, la seva majoria d’origen francès, s’han adaptat a molts climes diferents a través de diversos clons. Poden crear vins de qualitat semblant en qualsevol lloc. Molta gent les coneix com les varietats nobles.
Anything but Chardonnay
Anem a la pregunta del títol. ABC vol dir Anything but Chardonnay. És la frase de moda als països anglosaxons, que tot i no ser els principals productors, compten amb les principals capitals pel que fa al comerç del vi. Mireu sinó el prestigi del WSET de Londres com a escola de referència per a sommeliers.
Què vol dir “qualsevol cosa menys chardonnay”? Doncs, ja us haureu imaginat, que aquesta varietat francesa s’estava convertint en sinònim de vi blanc sec de qualitat. I això està bé, però els amants del vi estaven farts de trobar tots els vins de la mateixa tipicitat. Així doncs, han adoptat aquesta filosofia abreujada com a ABC per demanar als cambrers un vi blanc diferent.
Vins i globalització
L’augment de vins que tenen característiques molt similars és un reflex de la gran globalització en el món del vi. Semblava que el vi destinat a l’exportació havia de tenir com a carta de presentació una varietat coneguda.
A Europa, potser estem més acostumats a diferenciar-nos pel terroir. Per la seva banda, als països del nou món l’etiqueta mostra amb orgull la varietat. Així que, els vins que volien ser exportats van començar a disminuir el protagonisme de la denominació d’origen i van intentar convertir-se en monovarietals.
Merlot i Cabernet Sauvignon es relacionen amb qualitat. Per a un consumidor no expert, veure una varietat coneguda és una tranquil·litat. No tindria sentit destacar una varietat com el Xarel·lo que fora de Catalunya no coneix el gruix del públic. Fins i tot resulta difícil de pronunciar! Sauvignon Blanc sona millor i la gent pot recordar la referència.
El retorn a l’autòcton
Tanmateix, en l’actualitat, trobem que el consumidor aficionat està virant cap a vins més originals. No només a casa nostra; parlem d’un fenòmen global.
Ho podem exemplificar amb la varietat Picapoll. Els vins del Pla del Bages s’han reconegut per la seva originalitat. Igual que passa amb la Sumoll pels negres i rosats, una varietat quasi oblidada per la mateixa denominació d’origen del Penedès. I varietats com l’Escanya-pobres? Quedarà extingida per plantar Syrah?
En una enquesta de Slow Food i l’Institut Català de la Cuina es va demanar a cellers catalans quins eren els cupatges que empraven per a les diferents marques i vins dels cellers. Un 48% utilitzaven varietals autòctons per elaborar com a mínim de manera predominant.
El cava, un exemple clàssic
A Catalunya tenim un bon exemple sobre el debat entre local i global. Varietats autòctones o no, formen dues escoles de pensament entre els elaboradors.
En el món del cava la disputa està servida. Ja sabeu: els de l’escola de la trilogia Macabeu, Xarel·lo i Parellada i els que prefereixen varietats “millorants” com Chardonnay i Pinot Noir.
Els primers creuen que cal fer un producte diferenciat que no vulgui imitar al champagne. Els altres es guien més per l’ideal de vi que pel romanticisme de l’autenticitat.
Local o global?
Hi ha experts que creuen que no es pot fer aquesta diferencia tan radical de varietats autòctones i forànies. Moltes fa tant de temps que es conreen i han assolit un grau de tradició que estarien a mig camí. És el cas del Chardonnay a Navarra o el Cabernet Sauvignon al Penedès.
Tanmateix, no podem deixar d’assenyalar que hi ha varietats catalanes en perill d’extinció. És hora que recordem les nostres varietats vinícoles, si més no per aprendre el que s’adapta millor a la nostra terra i la verdadera cara dels vins catalans.
Un vi elaborat amb varietats autòctones no garanteix que les sensacions organolèptiques siguin més potents o els vins de millor qualitat. Només aporten una personalitat més marcada i diferenciada. L’ABC del vi, fa pensar que avui pot ser la diferència que faci destacar els nostres vins al mercat mundial.