CANVI CLIMÀTIC, CANVIS DE PRESPECTIVES
Les converses d’ascensor sobre el temps han inundat les converses al voltant de la copa de vi. Sembla que els estius cada vegada s’allarguen més i els hiverns són menys freds. I ja no és només una sensació. Els vins ho demostren sent més alcohòlics. Al Penedès hi ha un augment de temperatura en els últims 25 anys d’un 1.2 graus. Això es tradueix en veremes més precoces. És a dir, el raïm agafa més aviat la maduresa de sucre (que es transformarà en alcohol en la fermentació), que és un dels índex que marquen quan recollir el raïm. El cep, com a planta, però té el seu cicle. I malgrat que la maduresa de la pell pot semblar òptima l’acidesa no arriba a acomplir el seu cicle estàndard. Les llavors estan verdes, l’acidesa baixa i el PH s’eleva.
Les latituds tradicionals on la vinya pot créixer pel clima eren 50-30 nord i 40-30 sud. Dic eren, perquè a causa d’aquest canvi climàtic trobem escumosos al sud d’Anglaterra, vins a Dinamarca o a Suècia. Els més alarmistes diuen que hi hauran zones tradicionals a l’hemisferi nord on serà molt difícil continuar fent bon vi. Els ceps que abans es plantaven a la costa ara passarien a plantar-se a l’interior, i els de l’interior, cap a les muntanyes. La solució semblen ser nous sistemes de conducció per a donar forma al cep (diferents tipus de podes i de cures com pot ser regar) i clons de varietats que s’adeqüin a les noves condicions climàtiques. També llevats que redueixin l’alcohol Les garnatxes i carinyenes tindran més dificultat d’acabar el seu cicle. La ferotge insolació, com per exemple la que va patir Europa en el 2003, fa que les diversitats aromàtiques de les varietats s’igualin amb olors a fruita computada.
Però no tot és negatiu. L’augment de temperatures també ha fet que la vinya no pateixi gelades primaverals. Parlant amb els experts es senten moltes opinions. La majoria ni s’ho planteja i creu que la natura posarà les coses al seu lloc. Enòlegs del nord de França i d’Alemanya veuen millorar les seves collites. Bodegues de l’hemisferi sud no es veuen gairebé afectades. Una veritat universal no hi és perquè les reaccions depenen de la situació geogràfica de les parcel•les . Per això, és difícil trobar una conclusió que englobi les latituds productores.
Molts cellers prefereixen ignorar les previsions i treballen pensant només en la propera collita. S’ho prenen com un “que ve el llop!” i que de moment no arriba. Els cicles de metereologia són incontrolables i pensen que la natura s’equilibrarà per ella mateixa. Aquest passotisme els pot fer perdre més d’una verema, temps i molts diners. Estem massa acostumats que la terra i el sol ens donin bons fruits sense gaire esforç. Potser per considerar seriosament les conseqüències de l’escalfament global ens falta algun espavent. Les grans empreses no es poden aventurar-se al que passarà, han començat a comprar terrenys a les muntanyes buscant les zones més fresques.
El departament de medi ambient de la Generalitat va recolzar el “II Congrés de canvi climàtic i vi” a Barcelona el darrer febrer. Es va fer una taula rodona sobre el canvi climàtic a Espanya. Els màxims experts com Fernardo Zamora (Universitat Rovira i Virgili), Santiago Minguez (INCAVI) i José Ramon Lisarrague entre d’altres van explicar que ja és una realitat i que des de universitats i projectes privats es continua investigant con pal•liar les conseqüències. Com a conclusió, em quedaria amb la frase de l’ex-vicepresident dels Estats Units, Al Gore: “Adaptar-se al canvi climàtic és car, però potser ho serà més no fer-ho”
Meritxell Falgueras