L’espectacular vi negre del Cap de Creus que és molt gastronòmic, “balla” en boca, i costa només 25 euros

Em poso vermella en recordar aquell acudit que comença amb “se abre el telón” i acaba amb “es tinto básico”. La darrera newsletter del psiconeuròleg Xavier Verdaguer diu que pot ser per la histamina. Aquesta setmana m’he tenyit de vi negre per anar a la gala de People in Red. Per cert, tinto en anglès es tradueix com red wine i en català és vi negre. Sí, tots som una mica daltonics i, això, sense haver ingerit abans els catorze graus d’aquest vi. Un cupatge de garnatxa i carinyena amb apunts de cabernet i merlot amb el qual la família Martín Faixó vesteix de llarg aquesta denominació d’origen gironina. Aquest esdeveniment, comunment conegut com la Gala de la Sida, és la millor catifa vermella de la ciutat comtal, el mateix dia que es celebra a Nova York la MET. Les ganes que tindríem els lectors d’Elle d’anar vestits d’un bon criança si el tema fos gastro!

En aquest esdeveniment vam poder recaptar diners per a la recerca de les malalties infeccioses i catar una nova collita de Perafita. Aquest vi tocat per la Tramuntana, té els seus ceps a l’epicentre del Parc del Cap de Creus, a 300 metres d’altitud, a l’Empordà més septentrional, aquell que es dibuixa entre la Costa Brava i els Pirineus.

Aquest vi aconsegueix transmetre el paisatge a la copa: i el resultat és preciós! Si mai no tens set d’art, Cadaqués is the place to be i la bona notícia és que tenen allotjament a la mateixa bodega i, al mateix poble, un restaurant anomenat Can Rafa.

La vinya està encaixada en pissarra i envoltada de mar. Vinyes verdes des vora el mar com diu la cançó de Lluís Llach. Un vi especiat, racial, que mola perquè la seva òptima acidesa el fa sumament gastronòmic. El maridatge del vi no només ve marcat pel seu color. Per analogia cromàtica, el vi negre ens transporta automàticament a fruites vermelles, blaves i negres.

L’important és que el volum a boca sàpiga ballar i acompanyar al mateix ritme que la part sòlida. I per això, la sensació retronasal de clau i l’agilitat dels seus tanins són crucials. Hi ha vins blancs amb pes i fusta que poden anar bé amb una carn blanca.

El secret en els maridatges és el mateix que el de les parelles ballant en una festa: que un no faci malbé a l’altre. Per això, deixa la zona de confort com ens ensenya la MET Gala i no temis a maridar el vi del color que t’agradi amb el teu plat preferit. S’ha acabat la dictadura de vi blanc amb peix, atreveix-te a buscar negres àgils.

Article original per ELLE Gourmet

Torna al menú principal

Llegeix l’entrada anterior: Barcelona Vermella